Entrevista amb Cecilio Rodríguez

Política

-L’any 2007 arriba a l’alcaldia després de la mort de l’alcalde Evaristo de la Torre. Durant l’acte celebrat al desembre pel PSC va explicar que les últimes paraules que li havia dirigit l’alcalde De la Torre va ser “A partir d’ara encarrega’t tu de tot”. Va ser difícil haver de rellevar a algú de la seva talla?

Molt difícil. Molt difícil per la barreja entre sentiments i la dificultat del moment, perquè a part d’haver de substituir una persona que feia 24 anys que governava amb majoria absoluta al poble i amb el seu carisma. I a més, cal tenir en compte que el desembre del 2007 i gener del 2008 comença la crisi econòmica a través de Lehman Brothers i tot el que ha comportat, amb la qual cosa, a això li sumem que jo era una persona jove que només feia quatre anys que estava com a regidor del govern. Va ser difícil.

-Li ha tocat a governar durant temps difícils. Quina valoració en fa d’aquests 12 anys al davant de l’Ajuntament?

Els primers quatre anys, tot i que comença la crisi econòmica, encara hi havia subvencions. Vam poder aconseguir moltes subvencions, tant de la diputació com de la Generalitat, i vam poder fer obres importants que el municipi necessitava com el Parc de la Pau, la instal·lació de gespa al camp de futbol, el Centre de Dia, la Casa de la Cultura, i sobretot vam poder posar a mida la sabata a mida del poble, perquè durant tot el creixement de la construcció el poble va créixer en 1000 habitants en només 10 anys, i això va fer que molts dels equipaments que teníem se’ns haguessin quedat petits. Durant aquests quatre anys vam aconseguir també posar aquells equipaments a la mida del poble que realment teníem. Com demostren l’ampliació de la biblioteca, l’ampliació de l’escola bressol, l’ampliació de l’escola, que va ser posterior, però vam haver de fer moltes ampliacions per a poder posar els serveis realment a la mida.

-A les eleccions municipals del 2012, on es va presentar per primera vegada com a cap de llista, va treure els millors resultats en vots fins ara aconseguint 8 regidors. S’ho esperava?

Vam treballar per a això. Vam aconseguir 1197 vots si no m’equivoco, i va ser una il·lusió col·lectiva per a un projecte i una il·lusió col·lectiva. I en aquestes eleccions, nosaltres com a PSC volem engrescar a la gent amb un esperit com aquell.

-Com ha estat la convivència amb l’oposició?

La convivència amb l’oposició ha estat bona en general. Aquests quatre anys els valoro positivament tenint en compte que també han entrat grups nous i persones noves. Grups nous perquè ERC mai havia estat a l’Ajuntament per una banda, i hi havia hagut renovació de Convergència, que ara són PDeCAT. Jo crec que a l’inici va ser tots de veure una mica a veure com funcionava, l’oposició també ens va demanar d’alguna forma poder tenir més participació, que poguessin participar més. Jo em vaig comprometre a donar les eines perquè això fos així, i això ha sigut així. Una prova d’això és que s’han creat comissions informatives, que fins ara no existien, i que pel nostre nombre d’habitants no estem obligats a tenir-les. És a dir, abans del ple, tenim comissions informatives amb tots els grups per a parlar de tots els punts, i després, en els grans temes com són els pressupostos i les ordenances, s’ha donat participació als grups de l’oposició per a intentar consensuar-ho. Això demostra el fet que la majoria dels últims pressupostos i ordenances s’han aprovat de manera molt amplia, no només amb els vots favorables del PSC, sinó amb vots favorables d’altres grups també.

Abans d’abandonar el càrrec, ha estat capaç d’aconseguir el reivindicat institut-escola. Hi ha cap projecte que li sàpiga greu no haver pogut completar?

Tres coses. La primera d’elles és la residència de la gent gran, per la qual fa molt temps que hem estat treballant, però que no és només una cosa d’aquí del poble. És conegut que a nivell de comarca, hi ha molta mancança de places residencials, i de fet, nosaltres amb el departament de la Generalitat de Catalunya hem reivindicat aquestes places concertades. Perquè fer una residència, i que al final no puguis concertar places públiques, perquè al final acabes fent d’alguna manera una inversió pública perquè les places siguin privades, i jo no crec que això sigui de rebut, i amb la qual cosa, crec que s’ha de continuar treballant per tal d’aconseguir aquestes places públiques amb la generalitat per tal de poder fer la residència que el poble també necessita.
La segona és l’entrada i sortida direcció nord de l’autopista direcció Berga, que durant aquesta legislatura amb les reivindicacions que hi ha hagut amb el consell d’alcaldes, amb totes les millores que s’han demanat del desdoblament de la C-55 i gratuïtat o millores a la C-16. Això és una de les coses que es demanaven en el text reivindicatiu per part de tots els alcaldes.
La tercera no és tant d’equipament, sinó de serveis. L’ampliació d’hores de pediatria i de metge, sobretot de pediatria.

-Un cop acabat el mandat tornarà a ser un militant més de l’agrupació local del PSC. En cap moment s’havia plantejat fer el salt cap a la política de més enllà del món local?

No, sempre ho he tingut molt clar. Molt recentment he tingut l’oportunitat de poder fer-ho perquè des del partit se m’ha ofert la possibilitat, però jo sempre vaig dir que el que m’apassionava era la política municipal, i així com hi ha gent que diu que si no vols fer un pas més, jo sempre dic que per a mi en política no hi ha res que pugui superar ser l’alcalde del teu poble.

-Ara que ja no serà alcalde, a què es dedicarà Cecilio Rodríguez? Trobarà a faltar el dia a dia de ser alcalde?

Fins que no m’hi trobi no ho sabré. Com a mínim serà estrany, això segur. I em dedicaré a projectes que estic treballant jo en el meu àmbit personal. No tic res per a l’endemà, no tinc res per al dia 16 de juny, però estic treballant dintre del meu àmbit per a intentar fer alguna cosa.

-Enric Campàs ha agafat el seu relleu com a cap de llista del PSC per a les properes municipals. El veu un bon candidat?

Jo el veig el millor candidat. De tots els candidats que es puguin presentar és el que tindrà més experiència. Ja he dit que una de les meves dificultats quan vaig començar és que només havia estat quatre anys com a regidor a l’equip de govern, i la sort de l’Enric és que ell ha estat quatre anys més, porta ja vuit anys com a regidor a l’equip de govern. Només puc parlar bé d’ell, tota la confiança que li he anat donant me l’ha anat complint amb escreix. A més, ha tocat molts pals, i crec que és important, ja que al final un alcalde ha de tenir una visió de tot i ell ha portat diferents regidories de tota mena, des d’esports a urbanisme, obres, comunicació, medi ambient… Per tant, crec que té una visió molt global, i aquests últims quatre anys ha estat regidor adjunt a l’alcaldia, amb la qual cosa, en moltes ocasions també ha estat al meu costat i sap també com funciona el dia a dia. Crec que és el millor candidat, a més que és una persona del poble en el sentit que viu al poble, coneix a la gent del poble i sap dels seus problemes i dels seus anhels.

-N’esperaves aquesta evolució?

Sincerament no era una cosa que em plantejava fa vuit anys en aquest sentit. En aquell moment l’Enric era una persona molt jove i jo també volia a algú que estigués vinculat amb el món de l’esport per poder portar de manera específica la regidoria d’esports, i evidentment alguna més. També volia a algú jove, que estigués vinculat amb el poble, que fos una persona seriosa. Sense esperar en aquell moment el que al final ha sigut, només puc dir que ha complert amb escreix amb totes les tasques que jo li he assignat.

-Que n’espera i que li demanaria al seu predecessor a l’alcaldia?

Que s’estimi el poble i que posi al poble per sobre de tot sempre. I que mai pugui haver cap decisió que supediti el fet de garantir la convivència d’aquest poble.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *